lunes, 27 de agosto de 2012

COVES DE SON SUNYER.

Los mas jóvenes del barrio no deben saber que en nuestra barriada hay unas cuevas, están en la finca de Son Sunyer al final del Camí Muntanya, están en una finca privada.


Desde la autopista de Palma al Arenal, debemos tomar la salida número 10, en dirección a S'Aranjassa y Manacor. Poco antes del desvío que sale a la izquierda hacia Manacor veremos, a nuestra izquierda y a unos 100 m. de la carretera, las casas de la antigua posesión Son Oms Vell. Unos 350 metros más allá veremos un camino que pasa por encima de un pequeño puente y se dirige a esas casas. Cogeremos el camino que sale justo enfrente de éste, a nuestra derecha (llamado Camí de Muntanya). Ya en el camino nos dirigiremos a una colina, sobre la que se encuentran, más o menos a 1 kilómetro de nuestra posición, las casas de otra posesión, Son Sunyer. Nos dirigiremos hacia allí. Cuando el camino llegue a una pared que no nos deje seguir recto, giraremos a nuestra izquierda y debemos pedir permiso en la primera casa blanca con dos arcos a la izquierda. Las cuevas se encuentran en el terreno de enfrente de la casa. Tras pasar por el portal, veremos, a unos 50 m., ligeramente a nuestra izquierda, una caseta para palomas. Debemos pasar por el lado derecho de la caseta, ascendiendo por la pendiente unos 50 metros más.
La necrópolis se encuentra a media ladera, bastante cubierta por la vegetación. Comprende ocho cuevas excavadas por el hombre, de época naviforme (1600-1200 a.C.), situadas muy próximas entre sí, excepto dos de ellas (una es la más espectacular y está situada al extremo del cercado más cercano al camino).

 Las cuevas son de diferentes tipos, desde simples oquedades absidales, hasta formas complejas, con corredor, cámara, nichos laterales y banco corrido en su interior. Desgraciadamente, sólo una de ellas conservaba parte del yacimiento, recuperándose ocho cráneos y parte del ajuar, lo que prueba que eran lugares de enterramiento colectivo, seguramente de alguna familia extensa que viviría en            alguno de los naviformes que se extienden por la llanura circundante.

La colina se empleó como cantera de marès desde tiempo inmemorial, por lo que algunas cuevas están dañadas, cortadas como por un cuchillo gigantesco. En el museo del castillo de Bellver se conserva la planimetría de las cuevas y los hallazgos.
 

domingo, 26 de agosto de 2012

HISTÒRIA D’ES PIL.LARÍ.


 

Durant el s. XVI la zona del Pil·larí, juntament amb Sant Jordi, la Casa Blanca i l’Aranjassa, rebia el nom genèric de pla de Sant Jordi, i havia estat anomenat pla d’en Catí durant l’època islàmica. Es tractava d’una zona dominada per rafals i possessions. En concret, l’actual barri del Pil·larí està vinculat a l’antiga possessió de Son Sunyer, que ja apareix documentada el 1520. Amb una superfície de més de 2.000 quarterades, era la més extensa de ciutat i la segona més valorada després de Son Santjoan. Es dedicava a la vinya i al conreu de cereals i lleguminoses, i era un dels centres ramaders més importants de Mallorca. Les cases, situades dalt d’un turonet, han estat convertides recentment en el Restaurant Son Sunyer, dedicat a esdeveniments puntuals. Pel camí de Muntanya transhumaven les ovelles de la possessió cap a la zona d’Escorca quan arribava l’estiu.
El 1905 el propietari de Son Sunyer, Antoni Rotten i Gual, va possibilitar que un gran nombre de pagesos tinguessin en propietat un tros de terra. En els primers cinc anys es feren 110 segregacions i es vengueren més de 1.700 quarterades, pràcticament tota la possessió. Fruit d’aquesta segregació aparegué el nucli de Sant Francesc, anomenat així pels pares franciscans de la Porciúncula i que avui constitueix el nucli urbà del Pil·larí. Els
seus primers pobladors es dedicaven principalment a l’extracció de marès, activitat que facilità que en aquell moment s’hi trobassin uns enterraments prehistòrics. D’altra banda, el 1911 Antoni Rotten cedí una porció de l’empetitida Son Sunyer al ram de guerra per a construir una carretera militar, que encara avui conserva aquest nom. Les segregacions continuaren anys més tard.
Amb l’increment poblacional provocat pel turisme, als anys 60 la barriada va experimentar un nou creixement.
Recentment s’hi han construït un important nombre d’habitatges –molts de protecció oficial– que han fet incrementar de forma considerable la població.
El barri ha estat un dels 10 que més ha crescut des de l’any 2004. A 1-1-2012 hi havia 1.823 persones empadronades, un 55,5% més que a l’any 2004.